DIARI DE PRÀCTIQUES II DE LA INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Des d'ara, aqui comença el meu diari de pràctiques II i que, evidentment, va relacionat amb tot el què el semestre passat vaig penjar en aquest mateix blog.

Des d'aquest moment em disposo a complementar el blog de manera que companys/es, professors, tutors... puguin participar del mateix amb les seves opinions i propostes.

Som-hi!!

PRIMERA SETMANA D'OCTUBRE

Reunió amb la tutora de pràctiques i el coordinador d'educadors.

M'expliquen quina és la dinàmica del centre per quadrar els horaris i els espais. La majoria de menors assisteixen a algun tipus de recurs formatiu o formatiu-laboral fora del centre, per tant, els matins, estan ocupats i tornen al migdia o mitja tarda. Acordem que l'activitat del pla la farem a la tarda i segons la dinàmica del centre.

Revisem el emu pla d'intervenció amb la tutora i sobre els dossiers i fitxers del menors mirem quins poden ser possibles candidats a participar en el projecte.

Com a dificultat ens trobem que la població del centre d'acollida en moments és molt dinàmica. En principi pensem amb un grup, però amb la possibilitat d'estar oberts a "altes i baixes" perquè el grup pugui continuar les activitats que tenen uns mateixos objectius però que les sessions siguin tancades per tal de que els menors que marxin o vulguin participar ho puguin fer.

Hi ha 2 menors, "K" i "D" que seria interessant que assistissin a les sessions del pla de treball però han agafat ja una dinàmica de consum en actiu que va a més i no compleixen amb els horaris que se'ls estableix....veurem si els podem "enganxar".

Tenim diferents espais on poder estar i fer les sessions: aula, aula d'informàtica, exteior, aula polivalent....

El coordinador acorda que ell supervisarà les activitats que fan els educadors i que els hi proposarà quins d'ells es veuen motivats per portar a terme el pla de treball.

Acordem seguir amb la primera fase de coneixement la setmana que ve.

SEGONA SETMANA D'OCTUBRE.

Arribo al centre i ja veig que hi ha molt més moviment que la setmana anterior. De fet hi he anat una mica més tard i ja comprovo que l'àmbient i la dinàmica no té res a veure amb el què eren els dies anteriors.

Només d'arribar amb trobo amb una educadora i un educador que ja estan una mica al cas del pla d'intervenció i de qui sóc jo. Amb això en tinc prou per saber que la meva tutora de pràctiques i el coordinador d'educadors han fet la seva tasca i han informat del pla d'intervenció que es portaria a terme. Sincerament, em dóna certa tranquil.litat que es compleixin els primers acords verbals. Més tard conec el coordinador d'educadors de tarda i/o cap de setmana i és concretament amb ell amb qui ens reunim i parlem. Acaba d'arribar d'anar a buscar un nou ingrés al centre. És un menor peruà de 15 anys i que està molt descol.locat. Fins ara estava amb la família i a partir d'avui ha de començar a viure en el centre. Veurem fins quan i com s'adapta.... Ara si, iniciem la reunió reunió amb els professionals amb qui jo amb relacionaré mentre faci les pràctiques i el pla.

Els educadors i cap veuen amb bons ulls el porjecte i els sembla interesant per ells i pels menors, ja que el consum i la violència no deixen de ser necessitats diàries que tenen i al mateix temps factors de risc amb els que han de treballar davant dels altres nanos que encara no estan consumint. Expliquen i em posen en antecedents que tenen els menors més adults que ja han entrat en un espiral de consum i de no complir amb les seves obligacions i que és complicat que assiteixin el pla, tot i que també sabem i comentem que són els que putser més ho haurien de fer, però la veritat és que en aquest cas, reforço que el pla d'intervenció té com objectiu general fer prevenció, per tant, si ja han iniciat el cicle de violència i de consum estarien en un altre fase o moment per una altra intervenció, i que els menors que ens interessen doncs, són els que conviuen amb aquesta problemàtica però encara no en són memebres actius. En aquest sentit ens posem d'acord de seguida i veiem clar que els destinataris són els no consumidors (violents en moments o no) que viuen i coneixen la problemàtica.

El cap d'educadors explica que el consum de haixis és el mes habitual entre tots els menors i des de sempre, però que a més, últimament, havien detectat força casos en que estaven inhalant, a més de fumar, però que el què realment els preocupava ara mateix era el consum de pastilles excitants i que evidentment els portava a uns comportaments molt irregluars, d'incompliment amb tot i d'episodis desagradables.

Acordem els horaris que aniré al centre i també una mica quin plantejament hi ha de de les sessions. Seràn grupals, cada sessió serà tancada en el sentit que es començarà i s'acabarà al mateix dia, que a més de tenir un grup regular i concret, també deixarem la possibilitat que qualsevol menor que en un principi està reticent a participar, pugui entrar qualsevol dia i participi del què s'estigui fent, d'aquesta manera amb més intensitat o menys poden aprendre, conèixer i interessar-se sense sentir-se obligats i possiblement amb un petit grau de motivació més elevat que no pas si el hi diem o obliguem. També mirem una mica el material que podem utilitzar i els espais segons les sessions.

A partir del pròxim dia, passem a la ultima part d'aquesta primera fase on compartirem una dinàmica amb els professionals, els menors i jo mateixa, de manera que ens poguem conèixer i plantejar el pla d'intervenció de manera formal, entès com a què anem a fer, i de manera informal perquè els menors i professionals puguin preguntar, plantejar i comentar sobre el tema. 

TERCERA SETMANA D'OCTUBRE

Sessió de coneixement de la resta d'educadors i presentació del pla d'internvenció amb els educadors i també amb els menors.

La tarda es presenta moguda; assamblea dels grans, nois que tenen permís, és a dir, que poden sortir unes hores tota la tarda, altres que s'han de quedar al centre, un sancionat per un mal comportament i preperació del taller de decoració i panellets.

Aprofitem tota a questa dinàmica perquè em coneguin ja en l'assamblea i també perquè sapiguen què faré i qui sóc. Alguns però, estan més per poder acabar l'assamblea i poder marxar que no pas per tot el què se'ls pugui dir. És interessant veure que un dels principals continguts de l'assamblea és el tema del tabac i els llocs on poden o no fumar. Són 13 menors d'edats compreses entre 14 i 18 anys. La majoria fumen i molt més...Els educadors tornen a repetir la normativa establerta sobre aquest tema i les conseqüències de no complir amb la norma.

Quan acabem, tots marxen a posar-se apunt per poder marxar de permis. Amb la resta. El comencem a fer la decoració de Halloween i també el taller de cuina per fer els panellets. Aprofito el moment de distanció i també de reunió de l'activitat per presentar una mica quina serà la meva funció els dies que estaré allà i també ens coneixem una mica més. El presentar el pla i els objectius surten diferents curiositats i opinions, com per exemple: "... cada uno tiene su vida y si hubieras vivido en la calle ya lo verias...", "...los que estan en la cárcel es porque són tontos, los han pillado; por ejemplo apunyalan ha alguien y se quedan alli...", "...nosotros nos peleamos pero en broma, aqui los que no nos ayudan son los educadores y.... el otro dia un Mosso pego a "T" que para mi és como un hermano y el mas pequeño de todos y casi lo destroza. Yo me meti porque a mi no me gusto que lo trataran asi y les pegue yo". A partir d'aqui els hi vaig proposar diferents activitats que feriem i amb l'intenció que es farien. Va semblar que estaven disposats a participar i a fer-les però també vaig tenir la sensació que serien sessions dures on ells buscarien sempre tenir la seva raó absoluta i que realment hauriem de fer un treball important a trencar esquemes mentals molt rigids.

Tenen habilitats per tal de veure la realitat a la seva manera i en el present immediat però no veuen alternatives al problema i menys les conseqüències futures.

Parlem també amb le coordinador i els educadors que estan presents i concensuem que les activitats seran en un principi dinàmiques per tal de després poder parlar i debatre sobre el què hem fet ja que és molt possible que només participin i s'impliquin si en la seva propia pell poden percebre alguna sensació i després analitzar-la.

Valorem que seran activitats productives en elles mateixes però que les opinions i reflexions de debat seran més "dures" ja que haurem de trencar amb els estereotips, mites, tòpics i segurament experiències pròpies dures i molt arrelades en ells com a mecanismes de defensa. 

QUARTA SETMANA

Arriba el fred i el canvi de temps....temps que sembla que també noten una mica els menors.

Posem en marxa la dinàmica de coneixemet entre els menors, educadors i jo mateixa. És una dinàmica que a més de coneixer-nos entre nosaltres ens aporta una informació de com es veuen ells mateixos, els menors i també els professionals, de nosaltres mateixos.

 La dinàmica simplement és posicionar-se entre 2 opcions que se'ls dóna, per exemple, ets "cullera o ganivet", "negre o blanc"... i després argumentar el perquè es consideren ser del què han dit. A partir del seu posicionament comencem a parlar també el ser just o injust... i arrel de la conversa, ja que tenien l'opció de preguntar-me també a mi per conèixer-nos millor, va sortir la pregunta clau havent conegut el meu lloc de treball....: "todos los que estan ahí dentro es justo que esten? Para mi la sangre se paga con sangre y esto es justo". Curiosament, un dels menors explica que una vegada van robar un mòbil a un "tonto de esos que lleva gafas" perque no tenien diners i era un super mòbil. Diu que ell li va demanar el mòbil de manera formal i correcte però el seu amic, sense ser tant correcte, va ser qui va treure la navalla i el va amenaçar perquè no els hi donava. El seu argument és que si li hagués donat el mòbil a ell no hauria fet falta que l'altre tragués el ganivet i s'espantés tant i que ell mai mataria algu.... però és el mateix que em diu que tot es paga per igual "sangre por sangre" "diente por diente". La reacció de tots va ser... "pues cuando te roben a ti no te quejes porque esta es tu ley...tu lo has hecho y también te lo pueden hacer".

Tenim tot un debat sobre el tema de la justícia on hi participen els dos educadors i també els menors però on es pot detectar que les distorsions i els estereotips són realment uns esquemes molt arrelats i rígids dins la mentalitat dels nanus i que per tant es converteixen en factors de risc i objectius a treballar. Dins l'aula que estavem, varem buscar per internet diferents videos on poder veure discusions o situacions conflictives i conèixer quina percepció en tenen. Per exemple, varem veure un video on la baralla era entre 2 noies davant les portes d'un institut. La seva reacció va ser en quantificar el grau de dolor que li feia una a l'altre.... Una de les preguntes que van sortir va ser què feriem si realment ens trobessim davant d'una situació on dues noies es barallessin quina seria la reacció de cadascú... i sorprenentment tots van comentar que mirarien a veure què passava perquè no sabien perquè discutien ( és a dir empatia i resolució de problemes res de res, fins i tot putser es pot justificar la violència).

Va ser molt interessant tot el què vàrem estar parlant i discutint però si que realment es veu clar que ells entenen la seva justícia a la seva manera, que no entenen perquè hi ha gent (polítics) que han de manar i jutges que han de decidir sobre la vida dels altres quan no els coneixen de res ni saben el perquè ho fan. Allarguem el debat en el tema de les conductes decidides per un mateix i també les conseqüències. Surt el tema d'allò que és legal i/o il.legal i perquè les drogues han de ser il.legals si tots sabem que existeixen i que és un negoci molt gran. Una de les vies i/o alternatives en un futur per dos menors és poder traficar amb droga perquè és un negoci que decideixes tu i t'enriqueix de manera fàcil sense haver de estar lligat i obligat a fer una feina o complir amb obligacions "ademas ahora no hay trabajo y tu sabes con quien puedes vender o no y pasar cuentas rapidamente", "si no me paga le doy la alternativa (oportunidad) de pagarme mas tarde però si me toma el pelo y me engaña, si tu no pagas yo me lo tengo que cobrar".

A partir d'aqui, hem enmarcat els temes que anirem tocant duran el pla.

Crec que donarà de si.....;)

Distancionem l'ambient mirant més videos i fotos d'ells mateixos en els facebooks corresponents. Sembla que els agrada tenir fotos d'ells mateixos i posar-se grans missatges de reforçs entre ells i de identitat (ex: entre hermanos no metas la mano o somos asi de autenticos, unicos).


CINQUENA SETMANA

El cap d'educadors em comenta que estan una mica alterats i nos sap el perquè del nerviosisme general però seguim endavant. Aquesta setmana ens disposem a posar en pràctica el què haviem plantejat; conèixer les conductes de casascú amb el consum i de violència segons el què sentim . L'educador reuneix als menors que participaran en la dinàmica però tenim ja una baixa; un menor (Ich) ha tingut un mal comportament hi està sancionat a l'habitació on segueix rebotat. És un dels menors que ha estat seguint totes les dinàmiques des del primer dia però avui no pot ser.

Hi ha 5 menors (Ali, Ch, K, Ba. i Ay.) entre 14 i 17 anys que participen. Iniciem la dinàmica intentant fer un reconeixment personal, lligant l'autoestima amb allò que cadascú reconeix d'ell mateix. La dinàmica del "yo soy". En un paper dividit en dues parts cadascú posa alguns adjectius positius i alguns de negatius. De bon principi no els hi hagrada massa el fet d'haver d'escriure i veure papers i bolis a la taula, però entre uns i altres ho acaben fent. Entre ells també diuen alguns aspectes dels altres per tal d'ajudar-se però no sempre les crítiques o comentaris són ben acceptats i això provoca que un dels menors (Ali) marxi de la dinàmica quan un company li comenta que sempre està molestant. Al final la dinàmica l'acabem els els 4 que semblen estar més motivats. Els hi costa una mica posar-se a fer la demanda però ho fan.

Seguim la dinàmica ensenyant el material que portem; 2 pilotes de pàdel, una goma el.làstica de gimnàs, 2 benes de mans de boxe i un parell de guants de boxe. Els hi demanem que triïn un des materials per tal de poder representar amb ells els aspectes que ells mateixos han plasmat al paper. Tots, trien i volen, les benes i els guants de boxe. D'acord, doncs seguim. Posats ja el material en ells iniciem repassar els conceptes que han posat i representar amb una conducta i actitud allò que han posat que són. Els costa treure's la vergonya de sobre però ho acaben fent. Quan és el moment de posar-se a representar el nerviosisme (cicle de la violència), que en el fons discutim que vol dir també, posar-se violent i/o agressiu, els hi fa riure veure's en una situació així quan estan relaxats i sense tansió. Per posar-ho més fàcil sortim a l'exterior i fer la dinàmica més moguda. Evidentment, no els costa sortir a fora ja que tots aprofiten el moment per poder fumar un cigarret tot i que la normativa ho prohibeix.

Davant el pal de la cistella de bàsquet, cal que expressin aquest nerviosisme i donguin cops de puny a quelcom que no dóna cap tipus de resposta. Tots es cansen després de donar 8 o 10 punys....i aqui iniciem el debat de que una baralla què ens aporta: cansament, més mal estar, resposta o no del que es colpejat.... i si canvia alguna cosa a nivell personal. També fem el mateix exercici amb els ulls tancats i aqui els problemes encara són més perquè és senten "tontos" quan no saben on és el pal per picar, s'enfaden perquè no veuen el què tenen davant i van perduts. En aquest moment identifiquem aquesta sensació en la mescla de violència i un estat de consum. Justifiquen que normalment quan consumeixen es per evadir-se dels problemes i per relaxar-se però també reconèixen que en moments necessiten aquest consum després d'una baralla, d'un mal estar i que si els molesten també s'enfaden més.

La dinámica està acompanyada de fer fotografies perquè més endavant les poguem veure i ells mateixos vegin diferents expressions davant les situacions plantejades i que van lligades a aspectes que ells mateixos han plasmat i ampliar-los, tant els negatius com els positius. 

Faig un incís aqui; el tema de les fotografies, a més de ser un recurs metodològic també va sorgir una mica a conseqüència d'haver entrat a internet, en sessions passades, a veure videos on hi havien conductes violentes i on alguns d'ells, en el facebook, hi tenia enllaços compartits amb aquests videos. A partir d'aqui, em varen ensenyar també fotos seves i podríem dir que vam aprofitar el fet de que puguin tenir fotos seves per penjar amb fer les fotos a la dinàmica o pròximes dinàmiques. En aquesta situació em vaig enrecordar d'un article que havia llegit i aqui el deixo: http://cadenaser.com/ser/2013/01/10/sociedad/1357787609_850215.html

Acabada la dinàmica, quedem que la pròxima sessió, entre altres coses, estarem una estona jugant a futbol, ja que comenten el fet de jugar a futbol amb els ulls tapats o tancats.... (i aprofitarem per seguir treballant els aspectes de violència i consum; autoestima, actitud, ipulsos, emocions, assertivitat, estratègies... que és el què teniem ja preparat i pensat però amb l'improvització i innovació de la proposta dels menors).

SISENA SETMANA

Tal i com haviem parlat la setmana passada amb 3 menors que varem estar fent la sessió anterior vam mirar i analitzar les fotos a través de les quals es van poder veure en diferents estats emocionals (en moments forçats en altres totalment esporàdics) però si que sorpresos en algunes conclusions compartides sobre ells mateixos. Un d'ells no es veia bé en cap de les fotos que haviem fet i estava en una actitud una mica passimista i poc participativa. Li vam preguntar si es que tenia un mal dia i va dir que si. Vam aprofitar el moment per indagar i ajudar-lo a que tragués una mica aquest neguit a través de reconèixer què era el què sentia. No sabia explicar què li passava -"estoy mal, paranoias"-. Vam aprofitar el moment per seguir parlant de pensaments, emocions-sentiments i conductes. Va acabar explicant quin era el motiu de perquè estava així; recordava a la seva mare, té ganes de tornar-la a veure, està cansat d'anar a l'IES i tenia un dia on tot li era bastant igual, sense ganes de rebotar-se però si que estava trist, melancòlic i angoixat. Vam intentar girar la sensació de mal estar fent un reforç positiu de la conducta que estava fent, ja que tot i estar malament havia optat per l'estratègia d'estar més passiu i no rebel, trist però no rebotat i també del treball que estava fent intentant compartir el què li passava de la manera més serena possible. Els companys, van estar atents el què explicava. Al principi estaven més en una actitud de consellers rebels (- passa de todo, esto es una mierda y cuando puedas te vas y ya esta!) però poc a poc es van anar suavitzant i empatitzant en algunes coses de deia l'A. Amb l'estona que va anar trascorreguent el diàleg, els companys es van anar calmant i van canviar una mica el discurs, tot i que no estaven molt comunicatius però la sensació era que havien entrat en el moment d'empatitzar i analitzar el què a ells també els hi estava passant.

Fet aquest annex dins la sessió i analizi després de analitzar les fotos, vam relacionar aquests pensaments i emocions amb coses que ens agraden fer i el perquè ens agraden fer-ho, però també en tot el contrari, és a dir, en perquè quan no ens agrada alguna cosa, distorsionem i iniciem un cicle de violència que ens pot portar a conseqüències pitjors. Per aplicar el què estavem dient varem continuar la sessió amb un partit de futbol, ja que la setmana passada ja ho varem comentar i és un esport que els hi encanta, juguen molt i molt bé i on afloraran alguns dels continguts que estem parlant aquests dies: sensacions de frustració, tensió, alegria, nerviosisme...i que la tradueixen en una conducta més o menys adequada. Mentre varen estar jugant, vam seguir fent fotos de moments que podriem mirar de parlar després del partit i també posteriorment; moments de tensió en un mateix, entre els companys, reaccions verbals i conductuals.... Vam acabar la dinàmica-partit introduint un element "extrany" dins el futbol, en aquest cas, van ser el coneguts guant de boxa i a partir d'aqui també varem fer el paral.lelisme amb les drogues, ja que quan consumim o hem consumit també tenim un "quelcom extrany" que no ens deixa ser nosaltres mateixos ni veure la realitat com és. Van acabar jugant entre futbol i voley amb els guants i sentint-se "raros" com deien ells.

Amb l'analisi de fotos varem estar amb 3 dels menors que havien participat a la sessió anterior, i putser arrel de que els altres també ho varen veure o perquè la proposta va ser lligar la sessió amb el futbol es van afegir a l'activitat 4 menors més. Va ser un grup de 7 menors i jo , però només, una estona varem estar acompanyat de l'educador... ja que la burocràcia i tota la feina que comporta fer informes no va permetre que poguessim fer la sessió conjunta.

La sessió va anar força bé però he de reconèixer que no és gens fàcil tot i que ho portis preparat, organitzat, estructurat... perquè mai saps què et trobaràs, amb qui li haurà passat alguna cosa, imprevistos d'altres menors però que afecten a la dinàmica general, professionals que et trobaràs al centre i si podràn participar o no... per tant, cada dia que hi vaig, em predisposo a fer la sessió el millor possible però també em veig acomodant-la a les variables vàries que sorgeixen o poden sorgir.

Després varem fer una petita reunió de seguiment amb el coordinador i un dels educadors que més ha anat seguint les dinàmiques i sessions per saber una mica la sensació que tenen els educadors i els nanos del pla. Sembla ser que la sensació i resposta és positiva.


SETENA SETMANA

Setmana díficil....el temps, els menors, canvis de professionals.....putser no díficil però si diferent des del l'inici fins al final.

La relació amb els menors, sobretot amb els que venen tots els dies a fer les sessions és molt més còmode i la relació flueix, però com que ja sabem que això també va a moments i a dies, no sempre tenen la mateixa disposició i motivació.

Després de fer una mica de repassada de les fotos de la sessió anterior i debatre sobre el tema de les emocions, les varibales extranyes que van trobar-se dins la dinàmica i les seves conductes i reaccions envers els seus sentiments i emocions continuem i comencem la sessió escoltant diferents fragments de cançons que ells han escollit, ja que la sessió anterior varem quedar que portarien cançons que els agraden i escolten. Per aquest cantó la veritat és que els menors, alguns en concret que són els que venen habitualment, s'impliquen i es comprometen amb els acords que fem. Tot i que no tots tenen els mateixos gustos musicals si que comparteixen temàtiques (amor-desamor, la mort, el barri i context, el consum.... Això també ens porta a parlar sobre aquests temes entre ells i confrontar-los amb altres aspectes com la responsabilitat, la comunicació, el gènere...( exemles: https://www.youtube.com/watch?v=4xCZwlkxPAE o https://www.youtube.com/watch?v=9x7Ak0PJxOM

Entre música i altres dinàmiques més mogudetes també varem passar un qüestionari per preguntar sobre la violència i el consum lligat amb l'autoestima i les expectatives de futur. Individualment van anar contestant, però també és cert que les explicacions les feien més a viva veu per poder-se expressar millor que no pas escrit. Això comportava que alguns "copies" el mateix discurs en la resposta i putser no contestar sincerament el què creia però també és cert que la dinàmica que es crea és interessant: per exemple un deia que no era impulsiu ni violent però que li costava aguantar un "no" quan creia que era un "si" i que llavors ell ho viu com una provocació i intrusió a la seva persona – "si yo respeto a los demas que me respeten a mi también-". Ens va portar a un gran debat; primer per aclarir conceptes com l'autoestima, expectatives i tornar a parlar de la violència i l'agressivitat, impulsivitat... Tenen la sensació que ells no tenen culpa de tenir problemes, i està clar que segurament dels seus grans problemes personals no en tenen massa responsabilitat, però en les conductes pròpies, utilitzen sempre també aquells mecanismes de defensa que els exculpen de tot -"si me tocan los h...yo no me meto en su vida."-. En el tema de consum, tots diuen que més o menys ho han controlat sempre però que ara no consumeixen perquè en el centre no es pot, un en concret, per una promesa que va fer amb la seva mare, un altre perquè ha entès que es dolent per la salut i els altres també per la salut i l'ambient en el que estàs... Reconeixen que han consumit sobretot porros i alguna cosa més, però el què més els porros... tot i que la cocaïna també l'han probat i més....( és un discurs del menor on tinc la percepció que no volen acabar de dir com ho consumien, d'on la treien, com....i la veritat de tot).

VUITENA SETMANA

Aquesta setmana hem continuat amb els menors, els 4 menors habituals estaven apunt per l'activitat però tot i això l'hem hagut de modificar una mica perquè la intenció era fer-la a l'exterior i el temps no ens ho ha permès. Avui haviem preperat poder fer un "grafitty-dibuix" on ells representessin la violència i les toxicomanies de la manera que vulguessin i que quedés plasmat en el mural però al final ho hem variat. Hem estat buscant imatges per internet sobre la mateixa temàtica i també ells han fet algun dibuix respresentatiu del què per ells era una persona violenta i intoxicada. Alguns dibuixos eren més abstractes i altres molt simples però representatius pel què estavem comentant. Curiosament, la violència la representaven físicament trencant alguna cosa material i la toxicomania amb un "porro" a la boca. Hem entrat en el tema de la violència entre les persones o la violència a les coses i també el fet d'anar consumit o no. La conducta que podem tenir davant una persona que ens dóna una resposta i hi ha un cert "feedback" a la conducta que tenim davant de les coses innertes que no ens donen resposta però tampoc les respectes i on hi desplacem les nostres emocions. Curiosament quan volien justificar la violència a les coses era perquè en moments que no estan bé creuen que és millor trencar, cremar, xafar....coses que no pas tocar a una persona, però si tenen clar que tenen la oportunitat de tenir resposta d'alguna persona, com que la distorsió que tenen o la provocació els supera els "seus límits" la conducta per marcar respecte i fer-se valer és l'agressió.

Lligat amb aquest tema també hem parlat de les autolesions i que alguns d'ells ja saben què són per pròpia experiència. Entenen que és una reacció i conducta derivada del seu malestar i dels nervis en moments que no saben com gestionar una situació però també és cert que amb el temps ho veuen com una "tonteria". Hem observat un video d'una autolesió d'una noia on es veia com es tallava la llengua de manera que sagnava abundantment i que la raó perquè ho feia era per un desamor. Els ha impactat la imatge i també la raó per la qual tenia aquesta conducta i la conclusió ha estat...- que esta loca, no piensa bien-. Arrel d'aqui hem relacionat algunes de les seves reaccions, en moments desmasurades i per raons distorsionades que portades a l'extrem no els aporten cap tipus d'alternativa ni solució.

Aquesta setmana hem estat acopanyats d'un educador que no era habitual de les altres setmanes però ha estat profitós.La relació d'aquest educador amb els menors és bona, en el sentit que hi ha cert "bon rollo" però també hi ha marcats els límits. Que estigués amb nosaltres ha ajudat a treure més informació en moments, ja que relacionava algun comentari amb situacions concretes dels menors on havien perdut una mica el control. Justament, parlant d'aquest tema de la relació, la comunicació i el control, a mitja sessió hem tingut la visita de la directora del centre i allà un menor ha perdut una mica el control. Simplement vania a veure'ns però el comentari de que l'Ba. ja li queda poc al centre perquè farà un canvi de centre, ha fet que l'Ish. Reaccionés de forma imperativa. Li ha recriminat el fet de que ell encara estigués al centre quan li varen dir que hi estaria un temps concret i que no veu que s'estigui fent res...en fi, a partir d'aqui, el menor s'ha rebotat i ha marxat de l'activitat. Més tard ha retornat una mica més tranquil i hem parlat de la reacció desmesurada que ha tingut amb una situació i conversa que no anava amb ell i que a més, la conducta que ha utilitzat, no l'ha aportat a res. Ha estat més tranquil però contingut al mateix temps. De la mateixa manera ha comentat que en aquest moment es fumaria un "porro" i hem aprofitat també l'ocasió per veure'n els beneficis d'aquesta conducta. S'ha destapat i ha comentat tot el què havia consumit durant la vida: cocaïna, heroïna, cola esnifada.... per què ho feia, d'on la treia, conseqüències....i perquè ara només consumia "porros". Creu que el relaxa i veu les coses de manera diferent després tot i que no sigui una solució al problema real, però si una ajuda a calmar-se.

Els hi comento que la setmana que ve saben que tindran la visita d'un parell d'interns que estan en un centre penitenciari i que podran parlar amb ells sobre el tema de la violència i les toxicomanies a través de l'experiència de cadascú.

També aquesta setmana i utilitzant el fil de la fotografia hem practicat el tema de la comunicació i assertivitat. Els agrada molt que se'ls fotografiï però hem girat una mica el tema i els hi he proposat que els deixava la càmara i que fossin ells els fotògrafs, però amb unes certes normes: estar disposats a escoltar activament, respectar el material, fer-ho segons els passos que jo els indicava i preguntar de forma correcte. La veritat es que ha anat molt bé. Han estat curosos, han estat atents a les indicacions que se'ls donava i entre ells es respectaven els torns de fer fotos o fer de "models" i el respecte mutú per dir-se les coses. Ha estat divertit....i hem reforçat també la importància del "sentit de l'humor" en totes les situacions quotidianes.

Amb dos educadors hem estat comentant que des de la direcció se'ls ha proposat fer una quadricula diaria dels menors que han consumit i a quin grau els han vist consumits. D'aquesta manera portar un cert "control" de l'estat del nanu amb aquest tema i poder informar els professionals de la salut i tenir més informació entre els professionals del centre. Crec que està bé tot i que davant del problema no veig massa alternatives per abordar els consums.

M'ha sorprès i al mateix temps m'ha satisfet que dos dels menors han volgut ensenyar-me i passar una canço que van escriure ells mateixos i també la van grabar en veu d'un d'ells. El títol és " recuerdos" i representa tot l'embolic de sentiments que han tingut durant una època. Crec que ha estat interessant el fet de que es volguessin obrir i deixar conèixer d'aquesta manera i el reforç positiu que els hem fet per haver estat tant sincers, honestos i amb personalitat per ensenyar-ho i mostrar-ho.


NOVENA SETMANA 

Aquesta setmana, previament informats tant l'equip de professionals com els menors, vam sortir amb dos interns en autogovern del centre penitenciari al centre d'acollida amb l'objectiu de fer una petita xerrada a uns quants menors del centre. L'objectiu de la sortida era que els menors poguessin conèixer i fer sensibilització de les conductes violentes i toxicològiques a través de l'experiència de 2 inters condemnats per un delicte DEVI i amb problemàtica toxicològica.

Quan vam arribar ens van rebre dues educadores i ja ens van advertir que havia estat un dia caldejat i que al migdia havien tingut una baralla però que ara ja estaven mes tranquils. Tot i això, alguns que havien de venir a la xerrada no podrien assistir perquè estaven castigats i algun tenia permis per sortir a la tarda. Ja posats en antecedents i decidida la aula on ho fariem vam començar.

La xerrada va durar gairebé un parell d'hores ja que va ser molt participativa per ambues parts i també informal però amb molt contingut. La participació va ser de 6 menors del centre, amb edats compreses entre els 12 i 16 anys. Tot i la curiositat que tenien per conèixer diferents temes de la presó i també de les vides dels interns, cal dir que alguns ja tenien una certa referència del què era una presó per amistats conegudes o familiars, tot i això, després de conèixer les experiències dels interns s'han mostrat més curiosos i motivats per associar algunes conductes amb el què ells estaven fent. Hi van haver coincidències que per ambdues bandes molt interessants i que van ser motiu de refelxió: l'edat d'inici de consum entre els interns i els menors era la mateixa (12 anys), les raons per les quals consumien els interns i consumeixen els menors eren les mateixes (perquè t'oblides de problemes i t'ajuda a passar-t'ho millor), l'escala de valors en l'adolescència dels interns amb els menors eren força similars (ser populars i està bé amb el grup d'iguals), les primeres baralles (13 anys)... Va ser interessant observar com els menors es sorprenien davant aquestes coincidències per projectar en ells mateixos unes conseqüències de les quals es veuen exclosos a dia d'avui però que, tal com els han explicat els interns, no els exclou de patir-les més endavant; ells tampoc pensaven entrar a la presó, perdre membres de la família, defuncions d'amistats, tenir una malaltia de per vida o haver de fer un tractament llarguissim per sanejar el fetge si no volia morir.

Crec que també van caure molts mites com ara: els que hem viscut al carrer som més forts i supervivents al que ens pugui passar, com que jo he tingut una vida díficil per això he començat a consumir, si no cosumeixes i et fas valer no ets ningú, jo controlo què prenc i quant en prenc....

Els interns, tot i està força expectatius abans d'arribar, es van sentir còmodes i oberts a parlar de la seva experiència però, la percepció que es van emportar va ser que són adolescents que encara han de "caure" molt i alguns "caure molt avall" perquè s'adonguin del què estan fent. Els va costar entendre com alguns estven tant aferrats a la religió com a línia vital a seguir però contrariament consumeixen i tenen unes conductes totalment inadequades a la doctrina que haurien de seguir. Un dels interns, es va sorprendre i al mateix temps es va plantejar quina seria la seva reacció i actuació si una de les seves filles tingués aquestes amistats o s'aproximés a tenir alguna d'aquestes conductes. Han coincidit els dos interns en pensar que tot i que poden empatitzar amb situacions i conductes dels menors, l'actitud que mostren els menors-adolescents que han vist no té res a veure amb l'actitud que tenien ells quan estaven en les mateixes edats i conductes. La percepció que van tenir els interns va ser que aquests joves tenen aquesta actitud i conducta per fer-se un lloc i parlen massa obertament del què fan per tal de fer-se un lloc dins el col.lectiu, contrariament el què feien ells, que el què intentaven era "amagar-se" quan consumien o traficaven o barallar-se per ser el conegut marcant límits però sense entrar a ser un "marginat" i que sapigués tothom que passava....

En resum, va ser una sessió totalment diferent, on l'actitud dels menors va ser molt participativa i motivada, que van entendre el perquè tenien aquella visita i van creure que havia esatat profitços i beneficiós per ells. Per altra banda els interns es van sentir molt bé d'haver parlat d'aquests temes amb els joves i contestant les seves preguntes tot i que en moments els costava contestar per vergonya del què havia passat o perquè no entenien com podien tenir alguns pensaments i distorsions. Va ser una sessió molt col.loquial de molt debat i participació, i crec que es van donar missatges i es va parlar d'experiències sinceres, constructives i reflexives per les dues parts.

Després de la visita dels interns vam fer la sessió per valorar una mica les impressions i coneixements que havien obtingut. Els menors estaven satisfets de la xerrada i creuen que va ser interessant però també van comentar que els continuaria interessant parlar sobre temes que van anar sorgint com ara la justícia en general però sobretot sobre les drogues. Em va sorprendre que el què demanessin més fos voler continuar parlant del tema de les toxicomanies ja que el missatge clar va ser que no anaven pel bon cami si seguien i que podien perdre moltes i moltes coses perquè les conseqüències són brutals i dures. Comentaven que en moments no es senten recolzats i que de moment és el què fan perquè és el què poden fer. Un dels menors comentava que la seva vida diària al centre era: -"levantarse, fumar su porrito, hacer alguna cosa por la mañana, comer, estar en l'habitación fumando y también hablando con la novia fumando un porro, salir de permiso si podia y era cuando iba a buscar "alguna cosa mas" y aburrirse en el centro. Que él no busca peleas però tampoco que le busquen a él-". Però curiosament no ho deia amb mal rollo, sinó que era una vida que ara creia que ja li anava bé i que no sabia fins quan seria així però que més endavant ja veuria. A través d'aquests comentaris entrem en una comparació de la vida al centre d'acollida i el què és el centre penitenciari. Creuen, des de la distància que estàr a la presó per un temps putser no és tant dur ja que ho tens tot fet i tant sols ha de passar el temps, però es que, tal i com els hi explicaven els interns no és només el temps que passes dins la presó sinó també com ho passes, com ho passen la gent que t'estima i les conseqüències que això comporta a nivell personal, familiar, laboral, social.... Els menors, tenen una concepció de conseqüències a curta distància i en el present, ja que només veuen el què passa avui i per avui però no tenen la visió de les conseqüències en un futur per ells i pel seu entorn més inmediats.

Creuen tenir la raó absoluta d'algunes creences perquè fins ara no han tingut una vida fàcil i perquè han après a base de garrotades. Creuen que saben més que altres adolescents de la seva edat perquè han estat vivint al carrer i s'han tingut que espavilar o perquè no són uns "pijos" que ho tinguin tot. Comparteixen que la vida es una proba en si que et va posant petites probes que has d'anar passant en cada moment. No tenen en ment els valors de la constància, el treball, l'esforç, la responsabilitat....com a valors de vida i per aconseguir els objectius personals per un demà... pensen, senten i actuen per avui i per cada moment.