Reflexions

La psicopedagogia és un àmbit que ja hem conegut, molt ampli, amb molts fronts oberts i en moments també incomprès o no entès de les seves tasques i importància com a professional dins o formant part d'un equip educatiu. Per parlar de tot aquests temes, podríem entrar en molts debats, però jo ho enmarcaré dins el Centra d'Acollida (C.A.) on he fet les pràctiques.

Una de les primeres entrades amb les que vaig començar el meu blog va ser: "Què és un centre d'acollida?" crec que és important reflexar quin és l'entorn inmediat i més ampli de la institució en si però també de tots aquells recursos i xarxa de la qual forma part. Si tenim en compte que varem fer l'assignatura de Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagogica on reflexionavem sobre la importància d'aquest entorn potenciador, de millora, de desenvolupament i creatiu per a consciènciar socialment de les necessitats, problemes o mancances que hi ha en els nostres adolescents, i on la comunitat té un paper importantíssim per entendre i ajudar a desenvolupar el sistema de prevenció, detecció i desenvolupament d'algunes pràctiques socials enriquidores i favoridores al benestar de tothom. Sabem i coneixem que no ens podem fer responsables de tot però com a psicopedagogs/es una de les funcions que hem vist en diferents moments, és que cal que sigui el guia, l'orientador, nexe,... en equips educatius o no, per ajudar a abordar aquelles necessitats immediates d'adolescents i famílies que careixen de diferents aspectes i no sempre és fàcil. El treball en xarxa, on cada professional ha de tenir les seves pròpies funcions, conèixer les possibilitats i límits de la seva professió i corrresponsabilitzar-se sobre l'actuació amb l'individu i la família, no és gens senzill però si que es realment productiu, de la mateixa manera que l'expansió professional efecte a les polítiques comunitaries de l'educació, l'ocupació i la igualtat d'oportunitats que tenen un gran impacte en la qualitat de vida de les persones i és un aprenentatge pel llarg de la vida.

En el cas del C.A. la pedagoga, que fa funcions de psicopedagoga, és la responsable de relaitzar l'exploració diagnòstica de la realitat educativa de l'infant i/o adolescent en les vessants social, familiar i escolar. En relació amb l'Equip Tècnic Multidisciplinari, és la responsable d'aportar les dades de l'exploració pdegògica i de proposar estratègies d'intervenció educativa que afavoreixin l'adaptació social, familiar i escolar del menor així com l'òptim desenvolupament de les seves aptituds cognitives. 

Per establir aquesta xarxa topem amb el contingut de la comunicació, en concret amb el traspàs de la informació. Hem pogut veure com les Noves tecnologies d'informació i comunitària ens poden ajudar, sobretot en la fluidesa i rapidesa d'informació entre els diferents professionals i davant demandes personals que ens ajuden a optimitzar recursos o trobar el més adequat per cada cas. En el cas del C.A. La informació d'un primer ingrés és i ha de ser molt ràpida; a través d'una trucada telefònica i de les noves tecnologies la informació és traspassada inmediatament sabent des d'on arriba i amb quines condicions el menor. Poder treballar amb un sistema informàtic intern (sini@) ajuda a la trasmissió i recepció de qualsevol informació en la xarxa dels equips professionals. Però la trasmissió d'informació entre els adults i/o professionals no és la única que cal cuidar i utilitzar cuidadosament sinó també la que utilitzem amb el menor, per tant, tenint en compte la sensibilització d'aquesta informació. La informació ens ajudarà a prendre decisions amb més facilitat i seguretat si està ben gestionada. En el cas del C.A. les entrevistes als menors i a les famílies ajuden a poder fer reunions de seguiment i reflexions a partir d'informacions conjuntes i transversals. Es tracta d'un treball col.laboratiu amb i entre tots per potenciar i millorar l'acció educativa a partir d'unes experiències i objectius, tenint en compte la territorialitat, la corresponsabilitat i esforç, la construcció conjunta i investigació i la complicitat i confiança. El projecte comú és afavorir la inclusió i equitat educativa descobrint bones pràctiques per augmentar la flexibilitat curricular i la individualitat per atendre els alumnes amb dificultat fent adaptacions curriculars i superant el risc de la segregació prematura dels alumnes o menors davant l'escola y el sistema en general. En tot aquest circuit els pilar és la confiencialitat i el tractament de la informació.

En els casos d'Intervenció psicopedagògica sobre problemes de desapdatació social com els que tenim en el centre, he observat l'importància que té, entre altres coses, l'existència dels referents a seguir o no, i les característiques d'aquests. Els agents i espais que en la comunitat tenim per tal de que els adolescents en risc puguin tenir l'oportunitat de desenvolupar-se, l'anàlisi que se'n fa i quina és la resposta que s'obté per la reinserció social. En el centre, i en l'assignatura, he conegut que els factors de risc i també els factors de protecció són factors d'intervenció importants a treballar ja que es converteixen en factors cognitius, afectius relacionals i conductuals que intervenen en el benestar personal i comunitari i, com ja he dit anteriorment, formen part de les polítiques socials. Tot i això, crec que cal un canvi en la metodologia d'intervenció recolzat noves i creatives polítiques educatives i on l'acció pedagògica en els àmbits socioeducatius puguin dissenyar noves iniciatives.

Tenim models d'orientació i intervenció psicopedagògica que funcionen de forma constructivament crítica, però crec que l'assessorament que pot fer el psicopedagog no pot tancar barreres en qualsevol àmbit que ajudi a millorar una situació, amb això vull dir, que en moments he tingut la sensació que el marc on es mou la psicopedagogia tant sols és el l'àmbit educatiu ordinari de l'escola i/o institut. Podem partir d'uns paradigmes amb una cultura professional actuadora i aplicativa, d'estructura mecanicista o d'una cultura reflexiva i creadora amb una perspectiva sistèmica i interpretativa de la realitat. En l'assignatura hem conegut paradigmes i models i relacionat amb aquests paradigmes, i en concret en l'últim, des de les pràctiques també he pogut observar altres espais on es pot fer una molt bona i adequada tasca psicopedagògica, com per exemple, en l'educació en la comunitat participant en una fira (exemple quan els menors del C.A. van participar en el dia de Sant Jordi), en el lleure, compartint moments esportius, en el voluntariat, en un centre de formació professional (on molts menors hi van cada dia) o amb usuaris de la tercera edat. La figura del psicopedagog no es pot encasellar només en el centre educatiu ordinari, restringir els seus àmbits d'actuació, tasques i que quedi desplaçat per desconeixement d'altres companys o situacions, ja que a més, cal treballar també per fer una tasca també d'intervenció i prevenció on molts àmbit i professionals poden portar a terme. Si, com també hem treballat a partir de l'assignatura de Mètodes, dissenys i tècniques en investigació psicològica el que busquem és una qualitat, apart de la quantitat, i que entenguem que les tècniques, la pràxis, els dissenys i mètodes han d'anar més enllà de les parets de les escoles i instituts, que darrera un nen/adolescent amb inquietuds, motivacions, bloquejos.... i una família que cal que treballem amb ella, els guiem, orientem, assessorem... en definitiva els acompanyem a un canvi instigador de molts canvis, ja no tant acadèmic, sinó personals, vivencials, de gestió i desenvolupament per i amb tots els membres. L'actitud davant els adolescents i treballar des d'una cultura professional reflexiva i investigadora ens ajudarà a abordar situacions de canvi, complexes i creant noves formes d'acció que superint la tradicional que siguin orientades a la innovació social. Cal integrar actitus i projectes d'acció psicopedagògiques que donguin oportunitats. En l'assignatura de Orientació Professional precisament el que vàrem conèixer són aquelles tasques on podem intervenir per tal de ser uns bons orientadors però no exclusivament en allò que pot ser quantificable sinó en allò millorable qualitativament. La capacitat d'acompanyar els adolescents en l'evolució de l'orientació, ajudar a dicidir, preveure i a "fer camí". És cert, i ho he observat el C.A. que crear un bon vincle amb el menor és significatiu i important perquè hi hagi un procés i progrés. Evidentment que el vincle no és la solució els problemes però si que l'actitud del professional ajuda a l'adquisició d'aprenenetatges pel menor i es guanya una sensibilitat pedagògica que enriqueix les tasques del professional. Podriem dir que les situacions on hi ha vincle no deixen de ser un itinerari d'assaig on el menor es pot equivocar i el podem ajudar a reorientar.

Recollint el resum de les assignatures mencionades fins ara i relacionant-ho amb el C.A., tenim casos on el desamparament engloba diferents situacions de maltractament, de negligència, abandonament.... en definitiva hi ha una falta d'atenció greu de les necessitats del menor i dels seus drets exisencials per part dels que tenen l'obligacio de procurar que ho tiguin, és a dir les famílies, però també és cert que també hi ha casos on els menors han sobrepassat un límits de convivència i conductuals davant la família que provoquen que la situació familiar es desestabilitzi i arribi a límits preocupants. En aquests casos la política educativa i la intervenció psicopedagogica estarà enmarcada legislativament i portada a terme per diferents professionals que al mateix temps formaran diferents equips ( treballadors socials, psicòlegs, pedagogs.... que a més de ser l'equip tècnic del centre també són treballadors de la DGAIA o EVAMI, per exemple). Entre tots ells cal que hi hagi una intervenció psicopedagogica on es s'avaluin, cerquin i es negociïn recursos amb una orientació encaminada a construir un autoconcepte del menor i un sentiment de resiliència que l'ajudarà a modular les situacions amb l'ajuda dels professionals que hauran investigat i dissenyat la millor intervenció per aconseguir un bon desenvolupament de canvi i /o no empitjorar la situació en general del menor, de la família, contextos.....

També en Psicologia de la Instrucció hem vist la base d'un triangle interactiu entre l'alumne, el professor i el contingut i l'actuació que pot tenir el psicopedagog per tal d'assessorar o guiar com podem actuar o quina és la línia a seguir, el curriculum plantejat davant de diferents bloquejos des de la psicologia de la institució i enllaçant i emfatitzant sobre la importància de la psicologia de l'educació que es porta a terme. Tot i que sabem que l'educació és un tot molt ampli i on hi ha molt aspectes que hi influeixen, també és cert, i repeteixo que en moments he pensat que el lloc on se li dóna més rellevància a l'educació psicopedagogica és a l'escola o insititució. Una de les assignatures que em va ajudar a situar-me va ser la d'organització del centre escolar per conèixer el marc legal i també l'organització. En l'assignatura d'avaluació de programes de centre i professors, tot i que reconec que és molt important, també putser hi trobaria a faltar l'avaluació de programes o projeces educatius en un àmbit diferent el de l'escola i no només dirigit a professors sinó també a entrendors, monitors, vetlladors, educadors.....i a altres professionals on la seva tasca educativa és molt rellevant però que moltes vegades l'experiència és la formació que tenen per donar resposta del què han de fer o poden fer davant les situacions. No podem deixar de pensar que la predisposició i els sistemes organitzacius pel treball cooperatiu entre agents, han de ser capaços de desenvolupar porpostes contextualitzades sense deixar de situar a la persona en el centre del procés.

El desenvolupament i aprenentatge durant l'edat escolar, com hem vist en l'assignatura, sabem i ja he comentat, no s'enmarca només a l'escola sinó que s'enmarca en tot allò que en un període de temps ajudi, o no, al desenvolupament integral i/o holístic del menor. A través de l'assignatura d'anàlisi de casos hem vist que les carències, les NEE de cada menor, l'orígen d'algunes deficiències, l'entorn i la situació en sí poden ser totalment diferents, per tant, també ho serà la manera d'intervenir en el cas per part dels professionals que hi treballaran i en el tipus d'intervenció. Per exemple, en el C.A. l'intervenció que es fa amb un menor desamparat per "x" motius, amb un menor nouvingut, la intervenció és diferent tot i que puguin arribar a un punt on la intervenció coincideixi però hi ha autèntics itineraris d'exclusió diferents per cada cas i que deriven a actuacions diferents. El fet de treballar amb persones de diversitats culturals diferents et permet posicionar-te professionalment com a visionari del les primeres necessitats. L'idioma, la cultura, la religió.... són, per exemple, fets diferencials davant de fer un diagnòstic. En l'assignatura de interculturalitat i educació vam conèixer la grandesa de la diversitat cultural aplicada en l'educació però en la realitat del C.A. Es constant haver de tenir en ment algunes qüestions culturals, per exemple amb l'alimentació, però també veure que hi ha alguns valors cal que siguin universals i on l'excusa no pot ser la cultura o religió que es té. Aquestes diferències que en moments es poden veure i els menors poden també viure com a problema, la realitat és que, en moments també són molt enriquidors, dependrà de com nosaltres utilitzem aquesta diferència i amb quina intenció la treballem, podem fer un disseny d'intervenció en positiu o que segueixi com a mecanisme de defensa a una tendència negativa, tal i com vàrem veure en disseny, desenvolupament i innovació del curriculum. Paral.lelament al curriculum i de manera integrada també cal tenir en compte tots aquells aspectes personals d'habilitats, capacitats i potencialitats del menor per treballar el cas on cal fer un estudi i valoració dels processos psicològics bàsics i de la psicologia de la personalitat del menor i les seves influències personals i ambientals o amb necessitats especials on l'educació especial per saber quina és la línia a seguir.

En les assignatures de dificultats de l'aprenentatge i intervenció psicopedagògica, relacionat amb la psicologia esmentada anteriorment, hem de treballar davant de situacions on hi ha obstacles personals, contradiccions d'informació, diferents mancances urgents de cobrir.... i que per tant ens porten a un moment de diagnòstic i de valoració on és possible que les estratègies d'aprenentatge siguin radicalment diferents a les ordinàries perquè la psicologia de l'educació amb el menor sigui el més holística i integral possible tenint en compte també la permanència que els aprenentatges significatius es construeixin (constructivisme) de manera que la valoració d'un primer diagnòstic quedi obsulet, perquè s'han aconseguit ja uns objectius plantejats, i iniciar la nova valoració del nou diagnòstic prenent les decisions oportunes per continuar en el procés de desenvolupament personal, social i intel.lectual del menor. D'altra banda, si tenim una intervenció psicopedagogica en algun trastorn del desenvolupament, caldrà fer una bona valoració i diagnòstic amb coneixement dels altres equips professionals (per exemple amb l'equip del CSMIJ) i marcar nous objectius i metodologia per arribar-hi que poden estar enmarcats dins els mètodes d'investigació en educació, que haurien de ser dinàmics i flexibles a les noves necessitats de l'educació i el desenvolupament d'estratègies i mètodes per portar-ho a terme.

Sintetitzant amb tots els aspectes esmentats anteriorment i a més, tenint en compte, que dins de cada concepte esmentat hi ha molts més aspectes importants a tenir en compte, el resultat final del treball és aconseguir fer un bon diagnòstic en educació en cada cas.

El reclam que personalment faig després d'haver estudiat i practicat en el C.A. on la diversitat en diferents aspectes és molt àmplia, reforço la importància que té la institució educativa però al mateix nivell que la tasca que pot tenir l'educació no formal que envolta el menor o el pot envoltar en benenfici pròpi. El protagonista de la "pel.lícula de la seva vida" és el menor, però no podem descuidar que els membres que l'envolten poden ser víctimes, persones significatives, distorsionadors, referents.... de la seva vida. He conegut adolescents en risc social i en especial vulnerabilitat i crec que les bones pràctiques socioeducatives des del sistema educatiu en tots els àmbits és el camí a seguir perquè aquestes realitats socials canviïn i també, amb la mateixa importància, pensar i intervenir en programes de recolzament a les famílies per promoure la parentalitat positiva, a més de la inclusió social on la pràctica de la participació entre comunitat, projectes i persones milloraran i afavoriran la la trasformació de la concepció política.