Tenint
en compte que la meva tutora és la pedagoga del centre i que fa
funcions de psicopedagoga he estat al seu costat en els moments que
ella ha gestionat qüestions escolars i/o laborals, fent entrevistes
amb les famílies i també amb els menors, coordinant visites amb
altres professionals, com per exemple amb el CSMIJ, visites a DGAIA,
conèixer què és l'EVAMI, una EFI, l'EAIA, i les relacions que
s'estableixen entre ells, reunions amb l'equip tècnic, coordinació
amb l’equip d’educadors per realitzar activitats concretes i
animar als menors a que hi participessin....
La
finalitat i objectiu de la intervenció és fer una exploració
diagnòstica del menor i que en tot moment he vist que anava
encaminada a un procés de recolzament cap al menor davant la
situació de desamparament que vivia i guiar-lo en l'àmbit educatiu
i formatiu. Paral.lalment el treball amb el menor, també es recolza
i es guia a la família perquè ajudin en la formació i educació
del seu menor. Aquest objectiu és el primordial tant si acabava
d’ingressar al centre, com si ja és un menor habitual o que
reingressa d'un altre centre. Fer un acompanyament el màxim holístic
possible per gestionar tot el què li està passant, ajustar el seu
ser en el present i pensar en un futur, en moments, massa pròxim pel
nivell de maduresa o possibilitats que pot tenir. Això implica donar
i buscar oportunitats, alternatives, recursos, conèixer la realitat
del cas i també posar molts límits, ja no tan sols amb el menor
sinó també amb la família per tal de poder treballar de manera
adequada i coherent a les necessitats del menor i amb una important
coordinació amb la resta de professionals que intervenen amb ell (ja
sigui des de l'escola, a sanitaris, monitors d'activitats
informals,...).
Si
parlem del contingut de la intervenció, per part de la pedagoga és
que el menor conegui la raó per la qual està en un centre
d’acollida i l'acceptació d'aquest moment, quin procés cal que es
faci perquè les coses canviïn cap a un retorn a la família o no i
que sobretot hi hagi un desenvolupament integral del menor perquè
cada vegada sigui més autònom en tots els sentits i pensant que ha
de viure en societat i formar part d’aquesta amb uns valors i
normes. Sempre és té en compte la individualitat el menor, ja que
en el centre d'acollida, tot i que sabem que cada menor és únic amb
les seves necessitats i virtuts, també hem de tenir en cmpte que
treballem dins un context de diversitat cultural. Per tot això
també cal que, l’intervenció es faci extensiva a buscar el recurs
educatiu més adequat pel menor perquè la seva formació vagi
progressant i no sigui un motiu més d’exclusió social. El marc de
tot aquest contingut, és també, cobrir totes aquelles necessitats
que el menor presenta i que com institució cal que sàpiga cobrir,
per tant, el fet de que un menor no tingui hàbits d’higiene,
d’alimentació, de valors socials, de recursos materials, la
pedagoga com a co-tutora també gestionarà aquestes qüestions.
Les
entrevistes amb els menors, recurs de coneixement molt utilitzat amb
ells i també amb els pares, en moments poden ser de caire més
informatiu, quan el què volem és saber sobre alguns aspectes, però
també, sobretot el principi, és una entrevista preventiva en el
sentit de conèixer i saber quin cas tenim a davant i la prevenció
que cal fer perquè el menor no quedi més afectat del què està. Al
llarg del temps les entrevistes en molts moments són enriquidores i
reforçadores de conductes, de la pròpia evolució del menor, però
també correctives quan les actuacions d’aquests no són les
apropiades. Arriba un moment que en una mateixa entrevista podem
utilitzar missatges de caire diferent, però la finalitat és que el
menor marxi amb la sensació de que ha recapacitat i après, en
qualsevol cas, sobre el què s’ha parlat o potat a terme.
La
meva presència, no negaré que al principi va ser més d'observadora
que no pas de participació en l'interrelació amb els menors i amb
l'equip tècnic, però amb el temps he pogut participar i opinar
sobre algunes qüestions a debatre sobre casos, col.laborar fer
diferents gestions i participar en aquest assessoraments i accions
educatives. Pel fet de ser, “la noia de pràctiques” si que en
moments sembla que hi hagi una certa reticència o escepticisme cap a
tu, el concepte de privacitat agafa una gran importància en el
menor, però amb els dies i amb les diferents intervencions, és cert
que aquesta barrera creada pel desconeixement mutú, va desapareixent
i agafant confiança i seguretat entre tots els memebres del centre
d'acollida i també en tu mateixa.
Com
ja he comentat anteriorment en el blog, a l'entrada
de Reflexions, les matèries que hem treballant en
el 2n cicle de psicopedagogia m'han ajudat a comprendre millor la
realitat de la pràctica. Les matèries treballades m'han ajudat a
equilibrar la teoria amb la pràctica d'allò que aprenem teoricament
i hipoteticament a una realitat pràctica i existencial. Precisament
en les conclusions del blog, he plasmat pinzellades d'aquell marc
teòric de la matèria i l'he relacionat amb la pràctica del centre
per veure'n la relació, fins i tot, de manera crítica, aportar
algun pensament o sensació. Sensació en moments de poder o haver de
aprofundir més la búsqueda de recursos per un cas i pensaments
diferents sobre maneres de treballar, mètodes que s'utilitzen o
implicació professional, per exemple.
Per
tot plegat, crec que tenim ja els coneixements per poder elaborar i
presentar la planificació d'un projecte d'un context que funciona
però que com a dinàmic que és el seu dia a dia, no paren de tenir
necessitats a cobrir i també a reformular. Hem conegut quines són
les eines precises per tal de tenir la informació necessària per
gestionar un projecte, com podem treballar de manera conjunta, en
xarxa, compensatoria, col.laborativa i participativa entre els
diferents professionals i per poder prendre unes decisions,
metodologies i aconseguir uns objectius. En definitiva dissenyar,
seguir i avaluar la intervenció de la qual formem part. I sense
treure la importància del projecte en si, crec que és important
saber de quina manera podem plantejar un projecte amb una base
sòlida, explicant la necessitat de portar-lo a terme, com cal
començar, des d'on, de quina manera cal que el presentem
reforçant-nos en un marc teòric clar per tal de fer-ne una bona
estructuració.
Les
meves pràctiques han estat tot un procés d'aprenentatge
significatiu i real per conèixer quines són les tasques del
psicopedagog, quines són les seves relacions, de quina manera podem
formar part d'una xarxa professional i social d'un territori, d'una
comunitat i de la societat en general, construint i observant
necessitats emergents que cal abordar per tenir una qualitat de vida
i aconseguir noves estructures per tal de que poguem fer un bon
diagnòstic i dissenyar, plantejar, aplicar, avaluar i innovar amb
plans d'intervenció, projectes i actuacions per fer front a
diferents necessitats socials de manera que hom guanyi un
ensenyament-aprenentatge en la vida i per la vida.
Per
aquesta raó, pel sentit de treballar en comunitat i en xarxa, sobre la
realitat que es viu entre adolescents, encamino el meu pla
d'intervenció del pròxim practicum a la necessitat emergent de
poder reduir i prevenir situacions de risc envers la violència i el
consum de tòxics. Els adolescents, per si sols, viuen una etapa de
canvis però en el cas dels menors desamparats aquests canvis poden
estar agreujats per comportaments inadequats per ells mateixos, pels
seus entorns, pel present i també pel futur. Des de la demanda i
observació que he fet en el centre, la meva proposta de treball és
fer un projecte sobre la prevenció de la violència i el consum de
tòxics. Intervenció coordinada amb l'equip d'educadors del centre
davant aquesta necessitat i també col.laborativa per part d'interns
d'un centre penitenciari de la comunitat que explicaran la seva
experiència. També es portarà a terme l'assessorament a l'equip
d'educadors per tal d'abordar aquestes situacions de la millor manera
possible.
