martes, 3 de junio de 2014

Bibliografia i Webgrafia

Algua bibliografia concreta que m'ha ajudat i penso que em pot seguir ajudant en el procés de les pràctiques ha estat i serà:
  • Barrachina, L.A. (Coord.) (2011). Diagnòstic en educació. Barcelona. UOC
  • Campos, X. (Coord.) (2006). Quaderns d'Educació Social. Educació Social i Treball amb la Comunitat "Compromís, responsabilitat i participació". Barcelona. CEESC
  • Balcells, M.A., Alsinet, C. (2000). Infancia y adolescencia en riesgo social. Lleida: Milenio
  • Bonals, J., Sánchez-Cano, M., (Coord). (2007). Manual de asesoramiento psicopedagógico. Barcelona: Graó
  • Parcerisa, A.  (1999). Didáctica en la educación social. Enseñar y aprender fuera de la escuela.Barcelona: Graó
  • Vinyamata, E. (2001). Conflictología. Teoría y práctica en Resolución de Conflictos. Barcelona: Ariel Practicum
Com a web interessant pel seu treball és:

lunes, 2 de junio de 2014

Conclusions finals

Tenint en compte que la meva tutora és la pedagoga del centre i que fa funcions de psicopedagoga he estat al seu costat en els moments que ella ha gestionat qüestions escolars i/o laborals, fent entrevistes amb les famílies i també amb els menors, coordinant visites amb altres professionals, com per exemple amb el CSMIJ, visites a DGAIA, conèixer què és l'EVAMI, una EFI, l'EAIA, i les relacions que s'estableixen entre ells, reunions amb l'equip tècnic, coordinació amb l’equip d’educadors per realitzar activitats concretes i animar als menors a que hi participessin....

La finalitat i objectiu de la intervenció és fer una exploració diagnòstica del menor i que en tot moment he vist que anava encaminada a un procés de recolzament cap al menor davant la situació de desamparament que vivia i guiar-lo en l'àmbit educatiu i formatiu. Paral.lalment el treball amb el menor, també es recolza i es guia a la família perquè ajudin en la formació i educació del seu menor. Aquest objectiu és el primordial tant si acabava d’ingressar al centre, com si ja és un menor habitual o que reingressa d'un altre centre. Fer un acompanyament el màxim holístic possible per gestionar tot el què li està passant, ajustar el seu ser en el present i pensar en un futur, en moments, massa pròxim pel nivell de maduresa o possibilitats que pot tenir. Això implica donar i buscar oportunitats, alternatives, recursos, conèixer la realitat del cas i també posar molts límits, ja no tan sols amb el menor sinó també amb la família per tal de poder treballar de manera adequada i coherent a les necessitats del menor i amb una important coordinació amb la resta de professionals que intervenen amb ell (ja sigui des de l'escola, a sanitaris, monitors d'activitats informals,...).

Si parlem del contingut de la intervenció, per part de la pedagoga és que el menor conegui la raó per la qual està en un centre d’acollida i l'acceptació d'aquest moment, quin procés cal que es faci perquè les coses canviïn cap a un retorn a la família o no i que sobretot hi hagi un desenvolupament integral del menor perquè cada vegada sigui més autònom en tots els sentits i pensant que ha de viure en societat i formar part d’aquesta amb uns valors i normes. Sempre és té en compte la individualitat el menor, ja que en el centre d'acollida, tot i que sabem que cada menor és únic amb les seves necessitats i virtuts, també hem de tenir en cmpte que treballem dins un context de diversitat cultural.  Per tot això també cal que, l’intervenció es faci extensiva a buscar el recurs educatiu més adequat pel menor perquè la seva formació vagi progressant i no sigui un motiu més d’exclusió social. El marc de tot aquest contingut, és també, cobrir totes aquelles necessitats que el menor presenta i que com institució cal que sàpiga cobrir, per tant, el fet de que un menor no tingui hàbits d’higiene, d’alimentació, de valors socials, de recursos materials, la pedagoga com a co-tutora també gestionarà aquestes qüestions.


Les entrevistes amb els menors, recurs de coneixement molt utilitzat amb ells i també amb els pares, en moments poden ser de caire més informatiu, quan el què volem és saber sobre alguns aspectes, però també, sobretot el principi, és una entrevista preventiva en el sentit de conèixer i saber quin cas tenim a davant i la prevenció que cal fer perquè el menor no quedi més afectat del què està. Al llarg del temps les entrevistes en molts moments són enriquidores i reforçadores de conductes, de la pròpia evolució del menor, però també correctives quan les actuacions d’aquests no són les apropiades. Arriba un moment que en una mateixa entrevista podem utilitzar missatges de caire diferent, però la finalitat és que el menor marxi amb la sensació de que ha recapacitat i après, en qualsevol cas, sobre el què s’ha parlat o potat a terme.

La meva presència, no negaré que al principi va ser més d'observadora que no pas de participació en l'interrelació amb els menors i amb l'equip tècnic, però amb el temps he pogut participar i opinar sobre algunes qüestions a debatre sobre casos, col.laborar fer diferents gestions i participar en aquest assessoraments i accions educatives. Pel fet de ser, “la noia de pràctiques” si que en moments sembla que hi hagi una certa reticència o escepticisme cap a tu, el concepte de privacitat agafa una gran importància en el menor, però amb els dies i amb les diferents intervencions, és cert que aquesta barrera creada pel desconeixement mutú, va desapareixent i agafant confiança i seguretat entre tots els memebres del centre d'acollida i també en tu mateixa.

Com ja he comentat anteriorment en el blog, a l'entrada de Reflexions, les matèries que hem treballant en el 2n cicle de psicopedagogia m'han ajudat a comprendre millor la realitat de la pràctica. Les matèries treballades m'han ajudat a equilibrar la teoria amb la pràctica d'allò que aprenem teoricament i hipoteticament a una realitat pràctica i existencial. Precisament en les conclusions del blog, he plasmat pinzellades d'aquell marc teòric de la matèria i l'he relacionat amb la pràctica del centre per veure'n la relació, fins i tot, de manera crítica, aportar algun pensament o sensació. Sensació en moments de poder o haver de aprofundir més la búsqueda de recursos per un cas i pensaments diferents sobre maneres de treballar, mètodes que s'utilitzen o implicació professional, per exemple.

Per tot plegat, crec que tenim ja els coneixements per poder elaborar i presentar la planificació d'un projecte d'un context que funciona però que com a dinàmic que és el seu dia a dia, no paren de tenir necessitats a cobrir i també a reformular. Hem conegut quines són les eines precises per tal de tenir la informació necessària per gestionar un projecte, com podem treballar de manera conjunta, en xarxa, compensatoria, col.laborativa i participativa entre els diferents professionals i per poder prendre unes decisions, metodologies i aconseguir uns objectius. En definitiva dissenyar, seguir i avaluar la intervenció de la qual formem part. I sense treure la importància del projecte en si, crec que és important saber de quina manera podem plantejar un projecte amb una base sòlida, explicant la necessitat de portar-lo a terme, com cal començar, des d'on, de quina manera cal que el presentem reforçant-nos en un marc teòric clar per tal de fer-ne una bona estructuració.


Les meves pràctiques han estat tot un procés d'aprenentatge significatiu i real per conèixer quines són les tasques del psicopedagog, quines són les seves relacions, de quina manera podem formar part d'una xarxa professional i social d'un territori, d'una comunitat i de la societat en general, construint i observant necessitats emergents que cal abordar per tenir una qualitat de vida i aconseguir noves estructures per tal de que poguem fer un bon diagnòstic i dissenyar, plantejar, aplicar, avaluar i innovar amb plans d'intervenció, projectes i actuacions per fer front a diferents necessitats socials de manera que hom guanyi un ensenyament-aprenentatge en la vida i per la vida.

Per aquesta raó, pel sentit de treballar en comunitat i en xarxa, sobre la realitat que es viu entre adolescents, encamino el meu pla d'intervenció del pròxim practicum a la necessitat emergent de poder reduir i prevenir situacions de risc envers la violència i el consum de tòxics. Els adolescents, per si sols, viuen una etapa de canvis però en el cas dels menors desamparats aquests canvis poden estar agreujats per comportaments inadequats per ells mateixos, pels seus entorns, pel present i també pel futur. Des de la demanda i observació que he fet en el centre, la meva proposta de treball és fer un projecte sobre la prevenció de la violència i el consum de tòxics. Intervenció coordinada amb l'equip d'educadors del centre davant aquesta necessitat i també col.laborativa per part d'interns d'un centre penitenciari de la comunitat que explicaran la seva experiència. També es portarà a terme l'assessorament a l'equip d'educadors per tal d'abordar aquestes situacions de la millor manera possible.  


domingo, 1 de junio de 2014

Ingrés / Protocol d'Observació / Objectius i Pautes/ Seguiment / Avaluació / Noves propostes

En un centre d'acollida és molt important que des del primer moment que arriba el menor tinguem una mínima informació. És cert que l'ingrés és una derivació d'un altre equip tècnic i per tant, la mateixa derivació, ja ens dóna informació, però un cop ja en el centre, volem i hem de conèixer una mica més, tal i com hem vist al llarg del curs, la informació és primordial. Algun material que ens pot ser útil:
FULL D'INGRÉS
DATA: HORA: MITJÀ D'INGRÉS:
NOM EDUCADOR:
NOM DEL MENOR:
DATA DE NAIXEMENT: EDAT:
LLOC DE NAIXEMENT:
DNI:
NASS:
NOM DEL PARE:
NOM DE LA MARE:
TELÈFON:
MOTIU D'INGRÉS:

- ASPECTE FÍSIC:


-ASPECTE EMOCIONAL:


-ACTITUD DAVANT L'ACOLLIDA DE L'ADULT:


-ATENCIONS IMMEDIATES QUE SE LI OFEREIXEN:


-OBSERVACIONS VERS EL COMPORTAMENT DURANT EL SON DE LA PRIMERA NIT:


-ACTIVITATS DEL PRIMER DIA:


-ÀPATS DEL PRIMER DIA:


-OBJECTES PERSONALS QUE PORTA:


-ROBA QUE PORTA A L'ARRIBAR AL CENTRE:


FUMA: SI NO
EDUCADOR QUE HA FET L'INGRÉS:
GENOGRAMA FAMILIAR:
PRIMERA OBSERVACIÓ. INDICADORS RELLEVANTS DURANT ELS TRES PRIMERS DIES D'INGRÉS
NOM I COGNOMS DEL MENOR: DATA D'INGRÉS:
NOM DE L'EDUCADOR:
TUTORS DE REFERÈNCIA: EDAT:
1.Descripció general. Aspecte físic i actitud davant l'ingrés:


2. Funcions:
son:
alimentació:
control d'esfínters:


3. Llenguatge:


4. Activitat motora: hiperactivitat, hipoactivitat, alteracions, si n'hi ha:


5. Reaccions emocionals i estats d'ànim (amb o sense desencadenant extrem):


6. Conducta. Cura de sí mateix i dels objectes:


7. Control de l'agressivitat:
envers ell mateix:
envers els altres:


8. Forma de relacionar-se:
amb els iguals:
amb els adults:


9. Altres:
consum de tòxics:


10. Observacions:





PROTOCOL D'OBSERVACIÓ ÀREA DE CONTACTES FAMILIARS

ÀREA OBSERVACIÓ OBJECTIUS / PAUTES
CORRESPONDÈNCIA. Si rep correspondència, qui és el remitent. Escriu cartes, a qui.



VIVÈNCIA DE LA PROBLEMÀTICA FAMILIAR



SORTIDES. Surt amb algun familiar, pressiona la família reclamant sortides. Torna content, trist, parla de la sortida, la vol repetir. El venen a buscar, la família posa entrebancs, hi ha demanda de més sortides.
!


TRUCADES TELEFÒNIQUES. Demana parlar per telèfon, a qui truca, que parlen. Durada i periodicitat de les trucades.



VISITES. Si rep visites i de qui, periodicitat i durada, si han de ser controlades per educador, polícia, fa visites a la presó. Visites de persones que no pertanyin a la família.
!


ACTITUD DAVANT LES VISITES. Com reacciona davant les visites, si després parla o no, quin tipus de relació es dóna entre ells, com reacciona quan no ve la visita, si la reclama. Actitud davant les visites de no familiars.





ÀREA DE SALUT

SALUT. Si té preocupació exagerada per la salut, accepta o no el tractament, el segueix, el reclama.... !



ÀREA PRE-LABORAL

PROGRAMES DE TRANSCISIÓ AL TREBALL. Motivació, interès, capacitats, responsabiliat pels deures, fa el curs amb perspectives



INTERÈS LABORAL I PROFESSIONAL. Li interessa alguna matèria, demana orientació, busca treball, fa cursos, expectatives de futur, preocupació per més endavant


!



ÀREA D'APRENENTATGES I ESCOLARITZACIÓ

EXPRESSIÓ PLÀSTICA. Creativitat. Fa dibuixos estereotipats, constància, ordre amb el material, és polit, desordenat. Dóna idees, pregunta els altres



EXPRESSIÓ DINÀMICA. Coordina o no els moviment, té dificultat en algun camp concret, té flexibilitat o és rígid, té dificultat amb l'esport, li agrada, com hi participa



ENSENYAMENT REGLAT. Relació amb l'escola, amb el mestre, interès pels deures



AULA DEL CENTRE. Motivació, interès, hàbits, nivell, capacitat de treball



CÀLCUL. Nivell, calcula mentalment, coneix i sap utilitzar els signes, coneix el concepte i la mecànica !



ÀREA DE SOCIALITZACIÓ

ACTITUD DAVANT EL LLEURE. Si sap entretenir-se sol, tipus d'activitat que prefereix, busca companyia, resta aïllat !

ACTITUD DAVANT EL PREMI O EL CÀSTIG. Com reacciona davant el premi, el valora o no, i davant el càstig, plora, fa veure que no l'importa, demana disculpes, és insolent !

JOCS. Li agrada jugar amb companys de la seva edat, sol, amb companys més petits, participa i té interès pels jocs organitzats, té iniciativa, accepta la derrota, jocs que prefereix



RELACIÓ AMB PERSONES DEL CARRER. Busca la relació, és retret, es comporta amb normalitat o crida l'atenció !

CARÀCTER. Es mostra comunicatiu, espontani, alegre, extrovertit, afectiu, eufòric, ansiós, deprimit, nerviós, agressiu, trist !








RELACIÓ AMB ELS ADULTS. S'acosta a l'educador i explica què vol, crida l'atenció, reclama senyals d'afecte, es provocador, rebel, oposicionista !

RELACIÓ AMB ELS COMPANYS. És sociable, es deixa dominar o és el líder, és agressiu, té un o més amics, molesta freqüentment, busca companys del mateix sexe o al contrari i és violent, busca baralla, l'aprecien l'ignoren, el busquen, el mimen massa, el marginen !



ÀREA D'HÀBITS GENERALS

ADAPTACIÓ AL CENTRE D'ACOLLIDA. Actitud davant les normes, comportament dels primers dies, quines diferències s'observen la primera setmana



FUGIDES. És fuguista o no, marxa sol o acompanyat, quant triga a tornar, que explica, es sent penedit o heroi, accepta el càstig, número de fugues, retorna sol o se'l va a buscar !

CONTROL D'ESFÍNTERS. Eneuresi, eucopresi, freqüència de les mateixes, actitud del menor davant el problema



TÒXICS. Consum, ansietat i actitud general davant el tabac, altrs tòxics, inici del consum, tipus, circumstàncies !

SON. Li costa anar a dormi, dorm tranquil, té malsons, té un son profunt o lleuger, postura que adopta, té rituals, es succiona el dit, plora, com es desperta



ORDRE. És ordenta amb la seva roba, compleix els torns de neteja sense protestar, respecta els horaris, es canvia de roba, la comparteix amb els companys, és ordenat amb els llocs comuns, respecte els objectes dels altres, té cura del material escolar



HIGIENE PERSONAL. Sap rentar-se la cara, dents, dutxar-se, vestir-se, pentinar-se, actitud davant aquests hàbits



ALIMENTACIÓ. Menja a gust, amb desgana, sense mesura, amb voracitat, utilitza els coberts, es queixa del menjar, és selectiu o menja de tot




! El senyal d'atenció, no vol dir que tingui una importància més rellevant que altres aspectes observables, simplement que en el projecte d'intervenció del pla plantejat per més endavant, són aspectes que tindrem molt en compte

Seguidament a tot el protocol d'observació es segueix el cas del menor de forma que el seguiment sigui registrat a qualsevol canvi, avaluar i a fer noves propostes a partir dels fulls de seguiment i de registres de tutories amb qualsevol professional. Aquest podria ser un exemple dels dos:

FULL DE SEGUIMENT Pàg._____

REGISTRE DE TUTORIES
Nom i Cognoms:
Expedient: Núm.
Lloc i data de naixement: Edat:
Nacionalitat:
Data d'ingrés al centre:
Referent: Tutor i co-tutor:


Data Aproximació Diagnòstica i hipòtesis:
Data Reunió Diagnòstica i Mesura Proposada:
Telèfons de contacte:
Data d'ingrés al Seervei d'Urgències de la DGAIA:


DATA. GESTIONS/OBSERVACIONS














Nom i Cognoms del menor:


Tutors de referència:




NOM. DATA. REGISTRE.